No l'hem de confondre amb el sant madrileny Isidor (Isidre) Llaurador. Era descendent d'una família hispano romana d'elevat rang social, fill de Turtura i Severià, que fou governador de la província Cartaginense. Era germà dels també sants Fulgencio, Leandro y Florentina. De jove, la família es va traslladar a Sevilla, on Isidor estudià a l'escola i es formà. A la mort del seu germà Leandre el 600 o 601, el va succeir en la seu episcopal de Sevilla. Com a bisbe de Sevilla va tenir una important activitat eclesiàstica i política.
Isidor fou l'últim dels pensadors i filosofs cristians, i l'últim dels grans pares llatins de l'Església.
Sovint és considerat el cim intel·lectual del seu moment, ja que va tenir una gran influència en l'evolució de l'educació i el saber medievals. Fou autor d'importants obres històriques, religioses i enciclopèdiques com per exemple les seves famoses Etimologías (Etymologiae u Originum sive etymologiarum libri viginti). És la seva obra més coneguda i està considerada una de les recopilacions medievals de cultura clàssica més importants. És un conjunt de volums que recull el saber de l'època per temes i per tant funciona com una enciclopèdia. Al llarg de l'Edat Mitja va ser el text més usat a les institucions educatives.
Situació
Una estàtua d'aquest sant es troba al vestíbul, dins una fornícula, de l'edifici històric de la UB a Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes 585). Aquesta estàtua i les altres quatre (Averrois, Alfons X el Savi, Ramon Llull i Joan Lluís Vives) va ser esculpides pels germans Vallmitjana i col·locades el el 1876. El sant apareix amb la seva mitra, el bàcul episcopal i una ma i un llibre a l'altre.
Bibliografia
Enciclopedia Católica: San Isidoro de Sevilla
Flos sanctorum de la vidas de los santos, 1790, Pedro Ribadeneyra, Barcelona
San Isidoro de Sevilla (1655) de Bartolomé Esteban Murillo. |
Una estàtua d'aquest sant es troba al vestíbul, dins una fornícula, de l'edifici històric de la UB a Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes 585). Aquesta estàtua i les altres quatre (Averrois, Alfons X el Savi, Ramon Llull i Joan Lluís Vives) va ser esculpides pels germans Vallmitjana i col·locades el el 1876. El sant apareix amb la seva mitra, el bàcul episcopal i una ma i un llibre a l'altre.
Sant Isidor al vestibul de l'edifici de la UB a Gran Via |
Bibliografia
Enciclopedia Católica: San Isidoro de Sevilla
Flos sanctorum de la vidas de los santos, 1790, Pedro Ribadeneyra, Barcelona